Els lectors d´EGIN vam poder assabentar-nos l’ 11 de setembre de 1996 que una simulació per ordinador havia demostrat que fa ja tres milions sis-cents mil anys que els nostres avantpassats, els homínids de l'espècie Australopithecus Afarensis, caminaven alçats per l'est d’Àfrica amb el cap alt. (20) Poca gent s'adóna del sobtadíssim i crucial canvi que per als descendents d'aquells homínids ha suposat el que, des de fa poc més d'un quart de segle, centenars de milions d'habitants del planeta poguéssim veure per televisió com es veu la Terra des de la Lluna. Ja alguns anys abans els astronautes soviètics i nord-americans ens havien mostrat el Planeta Blau, aquesta raresa que és la nostra llar planetària, vist des de l'espai. Hi ha poca gent que hagi assimilat bé el que de nou, de radical i definitivament i històrica nou, significa no només el fet que puguem veure, des de fora, el planeta en el qual vivim sinó el fet que siguem alhora centenars de milions els que ho estiguem veient.
Una importantíssima conseqüència d'aquest fet és que, gràcies a ell, és més fàcil que els éssers humans prenguem consciència que estem viatjant tots junts en una nau espacial. La nau espacial Terra. Que, com les naus espacials artificials molt més petites que ja hem estat capaços de fer navegar per l'espai, no pot disposar per al consum dels seus tripulants i dels seus passatge més que les provisions que duu, que conté. Que són finites. Limitades. Algunes renovables mentre que unes altres, massa, són irreemplaçables i irrenovables.
Veure la Terra des de l'espai, veure-la com la nau espacial amb provisions limitades que és, pot i ha d´ajudar a la Humanitat a entendre que, per a sobreviure, ha de deixar de comportar-se com un cowboy i començar a fer-ho com un astronauta. El cowboy, imbècil i ignorant, creu que la Terra és infinita, il·limitada, inesgotable. Mata bisonts, foques, balenes, peixos, talla i crema arbres, embruta i contamina rius i llacs i terres insensatament, contínua i irreflexiva com si fossin inesgotables fins que extermina aquells éssers vius i es queda sense aigua potable o terra fèrtil. L'astronauta, per contra, sap que ha de reciclar la seva orina per a poder beure aigua. I ho fa.
L'automòbil pertany a la imbècil cosmovisió del cowboy. L'automòbil és un malbaratament irresponsable de materials escassos i no renovables. Consumeix increïbles quantitats dels recursos limitats de la terra. Per citar dades de la pàtria del paradigmàtic cowboy: entre 1936 i 1985 els conductors d'automòbils d'Estats Units van cremar tres bilions (tres milions de milions) de galons de combustible, fent de l'automòbil el major consumidor d'energia no renovable durant el segle XX. Els Estats Units han cremat ja la meitat de les immenses quantitats de petroli que en contenia el subsòl i que al planeta li havien costat centenars de milions d'anys d'evolució col·locar-hi.(Dit sigui entre parèntesi: el problema del petroli, el del seu insensat malbaratament en utilitzar-lo com a combustible -per als automòbils i per a altres usos industrials- i el de la brutal contaminació que aquesta combustió i la d'altres combustibles fòssils com el carbó originen, configuren per si sols un tema específic d'excepcional interès. Un tema de múltiples ramificacions que penetren tant en la decisiva història genètico-estructural de l'explotació imperialista colonial i neocolonial de les riqueses naturals del mal anomenat Tercer Món pel capitalisme com en la dominació oligopolística de les empreses multi i transnacionals, tant en l'ús de la guerra com motor de l'economia capitalista com en l'ús de les crisis provocades del petroli -1973, 1979 i 1990 p.e.- com armes en la pugna interimperialista avui tripolar USA-Europa-Japó, tant en la desigualtat de l'economia-món capitalista en la qual un grapat de milions de escandinaus gasten tanta energia com centenars de milions d´hindús com en la dualització de les economies dels països productors de petroli en els quals la corrupció de les èlits locals servils al capital multi i transnacional es cobra les engrunes que aquest paga pel petroli el preu per reprimir als pobles espoliats, tant en el luxe insultant d'uns xeics que importen xampús occidentals per a rentar les crineres dels seus cavalls pura sang com en la misèria de les masses de països productors de petroli com Nigèria i Veneçuela que és la contrapartida de la prosperitat de la Suïssa els bancs de la qual guarden els milers de milions robats pels seus governs. Em manca aquí l'espai que el problema del petroli exigeix per a una mínima exposició. L'editorial Hiru i jo dedicarem un pròxim volum com el present a aquest tema, amb el títol provisional de Petroli: vitamines per al Capital, anèmia per als proletaris i desastre per a la Biosfera).
Compte! l'automòbil no només malbarata energia en moure's. Aqueixes qui en canten les lloances oculten curosament l´importantíssim fet de l'energia que es consumeix per a fabricar-los. Abans de ser posat en circulació l'energia consumida per un automòbil equival al 12% del combustible que consumirà durant tota la seva vida útil. (21)
I, per a completar el quadre del malbaratament, heus ací més dades de la pàtria del cowboy: l'automòbil consumeix el 95% del níquel, el 35% del zinc, el 20% de l'acer, el 12% de l'alumini, el 10% del coure, el 6% del cautxú i el 5% del plom usats als Estats Units. El problema,essent molt greu, no consisteix només en els recursos escassos que es van esgotant en la fabricació i en l'ús dels automòbils. El problema s'agreuja pels residus que aquesta fabricació genera. La dada realment salvatge del malbaratament que suposa l'automòbil, la dada que fa fredor sobre el mal que al planeta suposa cada cotxe nou és aquest: conté materials que pesen prop d'una tona i mitja però la seva fabricació genera residus, alguns tòxics, que pesen entre quinze i vint tones. Sense comptar els metres cúbics d'aigua contaminada que s'aboca com a resultat de la fabricació. (22)
Us adoneu, lectora o lector, que segons aquesta dada només la fabricació dels quatre-cents setanta-cinc milions de turismes que abans hem dit que existeixen en l'actualitat (sense comptar els camions i altres vehicles industrials de motor) han suposat prop de deu mil milions de tones de residus?
|
|
|